samedi, 22 de juillet de 2017
Pl. de l'Ajuntament, 1, Coll de Nargó - 25793
Tèlèphone: 973-383048 Fax:

Histoire

Situació i presentació

El terme de Coll de Nargó ocupa un extens territori a la part sud-oest de la comarca, entre les serres de Boumort i Sant Joan, al nord; la del Turp, a llevant; i la d'Aubenç, al sud-est, mentre que pel sud llinda amb l'estret dels Espluvins i a ponent, en part, amb el riu de Rialb. En passar pel terme, les aigües del Segre s'embassen ja al Pantà d'Oliana. També solquen el municipi els rius de Sallent, de Valldarques i el ja citat de Rialb, a més de diversos torrents.

El nucli més poblat és la vila de Coll de Nargó (simplement Nargó per a la gent del país), cap del municipi. La resta d'habitants del terme viuen entre els altres cinc pobles que conformen el municipi, Montanissell, les Masies de Nargó, Valldarques, Gavarra i Sallent.

La carretera C-14, de Lleida a Adrall, travessa el terme de sud a nord. D'aquesta via principal en surt la que, des de la vila de Coll de Nargó, mena pel port de Bóixols fins a Isona, ja a la comarca del Pallars Jussà.

El principal sector econòmic és l’agricultura i la ramaderia, hi predomina el bestiar boví, majoritàriament de llet tot i que el de carn va guanyant terreny. Entre els conreus, a més de les terres de pastura, cal destacar les plantacions de patata i alguns cereals. L'aprofitament dels recursos forestals és un altre dels puntals econòmics.

Una petita part de la mà d'obra també nodreix empreses de poblacions properes com Oliana, Organyà, la Seu d’Urgell i Andorra.

Els últims anys ha anat creixent el sector de serveis, especialment els relacionats amb el turisme: restaurants, hotels i residències-casa de pagès.

 

La Història (Extret de la Enciclòpedia Catalana)

El lloc de Nargó fou de la jurisdicció del vescomtat de Castellbò, al qual pervingué pels Caboet. El terme de Nargó és citat el 988 i la vila anomenada Nargó el 1076. Un parell de documents esmenten l'existéncia d'un lloc dit Palau. El 1016 in Nargone ad palaco i el 1089 Sancti dementi Nargoni, in loco ubi dicitur ad Palacio subtus via. A l'alta edat mitjana generalment s'entén per aquest terme, palau, el territori on comtes, vescomtes o altres representants de l'autoritat posseïen drets, supervivència de l'antic domini públic del Baix Imperi roma (el lloc del Palau és prop del riu de Perles). Els comtes d'Urgell posseïen drets a Nargó. El 1065 Sança, vídua d'Ermengol III, donà a la col·legiata d'Àger terres, vinyes, delmes i censos del terme del castell de Nargó. El 1097 consta que Guitard, senyor de Caboet, el seu fill Guillem i la seva muller Agnès reberen del comte Ermengol V d'Urgell els castells i viles de la comdoria d'Abella al lloc dit Nargó (pot ser que un d'aquests castells fos el que el 1519 és dit la Roqueta i qualificat de gran fortalesa). D'aleshores ençà els Caboet posseïren Nargó i el seu terme. Els comtes d’Urgell, però, conservaren encara alguns drets a Nargó, entre els quals diversos delmes que el 1143 Ermengol VI deixà a l'Església d'Urgell. Sembla que aquesta també rebé béns al castell de Nargó, que el domini del dit castell pels Caboet i després pels Castellbò no era total, perquè el 1208 és documentat que el vescomte Arnau de Castellbò, valedor del comte de Foix, vulnerà els drets de l'Església d'Urgell cobrant tributs i rendes a diversos llocs, entre els quals Nargó, on s’apoderà del castell, que, segons aquesta font, el comte d'Urgell havia cedit en franc alou al bisbe. Pel pariatge del 1278 entre el bisbe d'Urgell i el comte de Foix, el prelat renuncià a les reclamacions que havia interposat sobre el castell de Nargó. En endavant la senyoria i la jurisdicció del lloc foren íntegrament dels vescomtes de Castellbò. Dins el vescomtat, la batllia de Coll de Nargó era integrada al quarter d'0rganyà.

chercheur

Mairie
Toutes les administrations

En Relief

Plan du site